Aquest projecte neix des dels diferents departaments de joventut dels 32 municipis i 3 EATIMS que conformen la Xarxa Jove de la MACMA, a més d’una estreta col·laboració dels diferents departaments d’Història dels instituts de secundària públics de la Marina Alta.

En la primera edició tingué lloc la projecció de diversos documentals al voltant de la República al territori valencià i les vivències de les persones emigrants als Estats Units durant la Guerra Civil.

La Xarxa Jove ha oferit, a cada departament d’Història, la projecció d’un d’aquests documentals i un posterior col·loqui amb l’autor d’aquest, els documentals escollits per aquesta segona edició són:

El Terrer. Un poble emmudit (2012)
Entre 1939 i 1956, el franquisme va afusellar més de 2000 republicans a Paterna. Van ser anys de terror, de silenci, d'arbitrarietats, d'eliminació planificada i sistemàtica de qualsevol vestigi progressista. El documental retrata l'esforç col·lectiu del poble de Paterna per recuperar la memòria i la dignitat dels quals van morir per defensar la democràcia. Mostrat a través del punt de vista d'aquells protagonistes que es van veure silenciats i aquelles veus condemnades a l'oblit.

Dones de Novembre. Les fosses clandestines del franquisme. (2015)
Paterna és el segon lloc d’Espanya amb més afusellats durant el franquisme. El cementeri està ple de fosses clandestines amb més de 2.300 republicans de tot l’Estat, segons les investigacions del professor Vicent Gabarda. Aquest documental relata la història de Josefa Celda, qui cerca el clot on està son pare, un llaurador d’Esquerra Republicana.

Però també és la història de les “dones de negre”; les mares, esposes i filles que cada 1 de novembre, dia de Tots els Sants, han acudit des del 1939 al cementeri per homenatjar els familiars, de vegades amb risc per a les seues vides. I, finalment, com a rerefons, està el debat sobre la conveniència o no de buidar les fosses franquistes o convertir-les en espais públics de record i reivindicació.

Les llavors que van creixent. Fossa 22. (2019)
Realitza una fotografia de l'estat actual de les exhumacions que s'estan duent a terme gràcies a la Diputació de València, una de les institucions que està apostant per la recuperació de la memòria històrica mitjançant una línia de subvencions a associacions de familiars perquè puguen recuperar les restes dels seus éssers estimats.

El documental segueix tot el procés d'investigació i d'exhumació de la fossa comuna núm. 22 del cementeri de Paterna dut a terme per l'associació científica Arqueoantro, que ha aconseguit recuperar 33 dels 39 cossos que se suposava es trobaven enterrats en aquesta fossa comuna.

La guerra de sempre, el tercer documental sobre els valencians i valencianes a Nova York.
El tercer documental, La guerra de sempre, conta com van viure la República, la guerra i la postguerra els i les emigrants que encara estaven a l'Amèrica i els que ja havien tornat. El treball d'investigació fet per InfoTV ha tret a la llum fets absolutament inèdits. Un d'ells és la presència sistemàtica, a la majoria d'ajuntaments dels pobles estudiats, d'alcaldes i regidors que han tornat dels Estats Units i han sigut elegits en les eleccions municipals convocades per la República. En vindre d'allà, senten l'impuls d'aplicar ací la millora de vida que han conegut i implanten reformes que afecten a l'ensenyament, el treball, els impostos… Però la guerra arrasarà tantes bones intencions i en la postguerra pagaran ben car eixe afany regenerador.

Aquestes projeccions permetran als departaments corresponents treballar de forma transversal aquesta etapa de la Història tan oblidada, amb l’objectiu d’enfortir el pensament crític del nostre jovent.

Aquest projecte, pioner a la Marina Alta, pretén posar damunt la taula fets històrics que es van produir durant la Guerra Civil i la posterior dictadura, molts d’ells marcats per l’execució sistemàtica de vulneracions dels drets humans, amb la impunitat que permet l’acumulació del poder polític i militar en les mateixes mans, la qual cosa relegava la possibilitat d’un judici o d’un judici just al no-res.

La llei de memòria històrica i els diferents projectes dins d’aquesta línia, busca transmetre, ja no la versió de la part vencedora, sinó acostar-se a la realitat de la part vençuda, a través dels ulls d’aquells i d’aquelles que van patir la repressió dels victoriosos en el conflicte armat, i que fins fa poc no formaven part del discurs oficial de la part més recent de la nostra història contemporània.

Un projecte fonamental, que més enllà de treballar un període històric determinat, permet l’anàlisi des de diferents perspectives per tal d’incentivar l’esperit crític de l’alumnat.

Foto: Fotograma del documental Les llavors que van creixent, Fossa 22 Sergi Tarín.