La infravaloració i incomprensió de les persones adultes, l'estigma social i la incertesa sobre el futur són els principals obstacles que enfronten les persones joves amb problemes de salut mental, segons revela l'estudi ‘Estat de la salut mental de la joventut valenciana’, presentat pel Consell Valencià de la Joventut i l'Institut Valencià de la Joventut. A més alerta sobre el preocupant augment, entre la joventut, de les conductes suïcides i de la seua «sobremedicalització».

L'estudi apunta que quasi el 81% de la joventut valenciana afirma haver patit estrés en algun moment de la seua vida i més del 73%, ansietat, encara que només un 11% estaria disposada a demanar ajuda professional en el primer dels casos i un 19% en el segon. També incideix en què les persones joves consideren que la percepció que tenen les generacions adultes sobre la salut mental està més estigmatitzada i que moltes d'elles resten importància als problemes psicològics quan una persona jove demana ajuda. Així, el adultcentrisme, juntament amb l'estigma social i les males condicions socioeconòmiques de la joventut, dificulta que una persona jove amb malalties mentals puga recuperar-se.

La inestabilitat econòmica i laboral, la impossibilitat de complir els cànons de bellesa i un ideal de projecte de vida, la pèrdua de sers estimats, ruptures amoroses, manca d'habilitats i competències emocionals, l'estudi i les restriccions socials durant la pandèmia són les principals causes dels problemes mentals entre la joventut.

En l'estudi es recullen diferents propostes per a millorar la situació emocional de la joventut, entre les quals destaquen, incorporar la salut mental en l'agenda política, invertir en recursos i personal per a l'atenció de la salut mental tant en el sistema sanitari com en l'educatiu, donar a conéixer els recursos de salut mental accessibles a la ciutadania i crear grups de suport entre iguals.

En Observatorijove pots trobar més estudis sobre joventut.