L'Estratègia Valenciana de Joventut pretén canviar el model polític cap a un model d'inclusió activa i d'apoderament de la joventut

L'Estratègia Valenciana de Joventut (EVJ), impulsada per la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, pretén construir un sistema de polítiques de joventut i canviar el model polític cap a un model d'inclusió activa i d'apoderament dels i les joves i es desenvoluparà conjuntament des de la corresponsabilitat. El Ple del Consell ha sigut informat de l'Estratègia Valenciana de Joventut (2019-2023) aprovada per unanimitat pel Consell Rector de l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) en la seua reunió del 4 de març de 2019. Cal recordar que l'Estratègia Valenciana de Joventut és el resultat del desenvolupament de la Llei de Polítiques Integrals de Joventut i, al mateix temps, de la concreció del Pla Valencià d'Inclusió i Cohesió Social (2017-2022) en l'àmbit de la Joventut. Així, l'estratègia és una caixa plena d'eines per a construir i de mapes i brúixoles per a caminar durant els pròxims cinc anys, facilitant els recursos necessaris per a dinamitzar les mesures i accions concretes per a garantir l'accés normalitzat als serveis públics d'educació, habitatge, ocupació, mobilitat i cultura. Sis eines bàsiques Una de les eines bàsiques de la *EVJ és el Consell Rector de l'IVAJ com a espai de participació, cooperació i codecisió per part de tots els agents: joves, entitats i consell de la joventut, professionals, municipis i Generalitat. També compta amb l'Oficina Tècnica de la *EVJ i l'Observatori Valencià de la Joventut, amb seu a Alacant, i amb recursos humans i econòmics propis per a desenvolupar el Mapa d'Equipaments i Serveis, el Mapa de Serveis Sectorials a la Joventut; el Mapa Professional de les Polítiques de Joventut, i el més important, el Mapa de la Participació Juvenil. Una altra de les seues eines és la Comissió Interdepartamental de Joventut per a garantir la transversalitat de les polítiques de joventut a la Generalitat; així com els plans territorials de joventut, d'un municipi o d'una agrupació de municipis, per a desplegar de forma directa i en contacte amb la gent jove polítiques públiques adaptades a la realitat territorial i de l'entorn. Finalment, la pròpia *Xarxa *Jove és una altra eina, amb un equip de professionals que dona suport i acompanya el desplegament de la *EVJ al conjunt del territori. En aquesta línia inclou el pla de cofinançament local que preveu en 2023 tindre l'estructura professional territorial més forta de tot l'Estat amb la contractació de 542 professionals, dels quals 97 ja s'han pressupostat en 2019. La *EVJ segueix l'estructura del Pla Valencià d'Inclusió i Cohesió Social, amb els seus tres eixos estratègics. El primer, el foment de l'autonomia jove que busca garantir la igualtat d'oportunitats i equitat, amb la renda valenciana d'inclusió; l'accés garantit als serveis públics com a Educació, Sanitat, Serveis Socials, Habitatge, Mobilitat i Cultura així com les polítiques d'ocupació i inserció sociolaboral. El segon eix, 'Cohesió, socialització i àmbit relacional' inclou, entre altres, les mesures del Pacte *Valencià contra la *Violència de *Gènere i *Masclista, com les campanyes "No em toques el WhatsApp" dirigides a la població jove, formació i cursos d'educació afectiu-sexual o els punts violeta en els festivals. També incorpora mesures de l'Estratègia Valenciana d'Igualtat de Tracte, No-Discriminació i Prevenció dels Delictes d'Odi. El tercer eix és l'"Equitat Territorial" basada en el municipalisme i la proximitat, especialment, a través de *Xarxa *Jove, i els consells locals i territorials de la joventut, amb mesures concretes dirigides a combatre la despoblació i fomentar la ruralitat.