A finals del segle XIX i primeries del segle XX, per iniciativa de la senyora Júlia Pérez Ferri, vídua i sense fills, i pertanyent a una família benestant de Gaianes, va decidir, juntament amb l’Arquebisbat de València, constituir la Fundació de Nostra Senyora del Carme destinada a ser un Col·legi – Asil que estaria sota la cura d’unes religioses de la doctrina cristiana. Amb aquesta finalitat, la senyora Júlia va donar a la fundació terres i béns, com també va adquirir uns terrenys per a la construcció de l’edifici que albergaria el citat Col·legi – Asil.

L’any 1919 s’inaugurà i, des d’aleshores, complint els objectius de la Fundació, entre els quals estava l’educació gratuïta dels xiquets i xiquetes d’1 a 6 anys i l’atenció i cura dels orfes i ancians pobres. Malgrat la complicada situació econòmica amb la que, a poc a poc, esdevingué la Fundació, no deixà d’exercir la seua formació docent i de cura d’ancians fins a l’any 1958, data en què les religioses abandonaren Gaianes.

No obstant això, la llavor com a escola bressol fou continuada per una veïna de la població, Josepa Torregrosa; tot realitzant-se també projeccions de cine. Durant la dècada del 70 l’edifici anà caient en desús, i amb l’arribada del nou rector, Vicent Durbà, aquest emprengué els tràmits per dissoldre la Fundació i arribar a uns acords amb l’Ajuntament per cedir l’edifici, que poc després passaria al consistori local bescanviant-lo per la casa Abadia.

Aleshores, l’edifici esdevindrà Centre Cultural i també escola.