La Casa Santonja, antigament “Palau dels Marau” és un edifici declarat bé d’interés cultural (BIC), amb més de 200 anys d’antiguitat i  l’únic edifici de la població amb escut nobiliari. Representa a la noblesa ilustrada i liberal que fou centre del poder de la seua època (segle XIX). Mostra d’això són les importants pintures murals plenes d’iconografia i simbolisme relacionats amb la maçoneria valenciana, que es conserven a l’interior de la casa.

Aquesta vivienda va ser propietat de la familia Marau, terratinents que feren fortuna del seu vi i de la seua vinya. Després, alguns dels seus membres foren destacats militars, advocats, alcaldes, funcionaris reials, i dos d’ells foren diputats en les Corts al segle XIX. Va ser a finals del mateix segle quan la vidua de l’últim Marau es va casar amb un Santonja, adquirint així seu segon nom.

El solar de la casa ocupa una extensió aproximada de 2000m² de planta i l’edifici més de 1200m² de construcció dividits en distintes estances i 3 altures: planta baixa, primera planta i andana superior.

El saló principal és una habitació de 40m². La decoració de la sala recrea el primer liberalisme, concretament està lligada a la maçoneria i al constitucionalisme español.