Al setembre del 2003 van veure la llum les restes romanes de la denominada Vila de l'Ènova. Els treballs previs realitzats per a la construcció de la via de l'AVE en el municipi de l'Ènova al costat del cementeri, han fet possible aquesta troballa.

Quan es van arrancar els tarongers cultivats en aquesta zona, amb el moviment de terres va aparéixer marbre i restes de ceràmica en la superfície. Era el descobriment d'un nou jaciment. Es van realitzar les excavacions prèvies per a poder sospesar la importància de la troballa i va aparéixer la vila.

La tradició oral parlava del possible origen romà de l'Ènova, i fins i tot el topònim del municipi deriva del llatí Ianua, porta, per a alguns historiadors aquestes dades podrien indicar que el poble era la porta d'entrada de la Via Augusta cap al territori de Saetabis. Però altres historiadors ens suggereixen que el nom de la vila prové del topònim Iunianus, el propietari de la vila i de les pedreres.

L'assentament es correspon amb una vila romana pertanyent a un noble patrici, en la qual s'està excavant una superfície d'uns 2.600 a 3000.- metres quadrats. Publius Cornelius Iunianus.

La vila es va edificar entre els anys 65 i 75.

Entre les troballes realitzades, destaquen diversos mosaics *polícromos, unes termes domèstiques, un temple privat amb una escultura, la inscripció sepulcral d'un llibert romà, paviments de marbre de les pedreres de *Buixcarró (Barx), 55 monedes, vidre, gran quantitat de restes ceràmiques i el "cristall" original d'una finestra.

El jaciment de L'Ènova compta amb restes de l'època alt imperial, datats en el segle I o II, encara que per algun motiu que desconeixem es va abandonar, i va tornar a ser ocupada en el segle V. Gràcies a la forma en la qual es va esfondrar el sostre ha permés que les estades estiguen com a segellades i ha ajudat a la seua conservació. Es tracta d'un dels jaciments de major extensió i millor conservat que s'excava en els últims anys.

Les restes de murs que estan al descobert ens revelen com era la construcció amb una zona d'habitatge, la pars urbana i una zona de treball, la pars rústica. La part artesanal de la vila estava dedicada al processament del lli.