L'Església de la Sang, no només és un dels temples importants de la ciutat sinó que a més, destaca a nivell regional per les seves característiques com a temple emmarcat dins de l'estil "romànic de transició o de conquesta" molt difós a partir de la Reconquesta de Jaume I.

Va ser construït al voltant de l'any 1250, consagrant-a Santa Margarida, quan Onda és seu de l'Encomana de l'Ordre de l'Hospital, la qual ostenta el senyoriu d'Onda des 1280. En 1305 es testifica que aquesta església era el lloc habitual de reunió de l' Consell de la Vila.

Es tracta d'un edifici d'estil romànic de transició a el gòtic, molt propi de la Reconquesta: la portada exterior de carreus de tradició romànica amb alguna decoració escultòrica i interior sobri i senzill amb coberta de fusta. Aquest estil auster es fonamenta en la utilització de el temple no només per a fins religiosos, sinó també per a actes civils, extrem que es va confirmar amb la utilització de el temple per a la signatura de la delimitació dels termes d'Onda i Vila-real.

El temple va ser edificat en poc temps d'acord amb les seves característiques constructives, ja que la pedra se'ns presenta poc treballada en les seves estructures bàsiques. Excepte els arcs i la portada exterior, fets en pedra tallada ben escairada, la resta de l'edifici, com les parets, estan realitzades en la seva major part amb pedres de maçoneria ordinaris units amb morter de calç.

La planta és d'una sola nau central amb teginat mudèjar. En alguna de les seves bigues de fusta encara es conserven els motius heràldics i geomètrics policromats originals que reten homenatge a aquelles famílies que van col·laborar en la construcció de l'església.