L'Església de Sant Joan Baptista, situada en el barri antic de la localitat de Muro de l'Alcoi. Les festes patronals prenen inici i fi en aquesta. La Verge dels Desemparats és traslladada durant els dies festius des de la seua ermita fins a la parròquia, on roman 15 dies per a la seua veneració i adoració pels devots veïns de la localitat.
Era un edifici d'estil Renaixentista, amb una sola nau voltada, amb quatre capelles a cada costat i dues sagristies entre les quals s'alçava l'altar major. Els arcs eren de rajola i les cantonades i portada principal de pedra llaurada amb motlures. Aquell temple va estar en ús fins a la construcció de l'actual parròquia, d'estil neoclàssic, començant en 1827 i inaugurat en1837, sent el seu arquitecte Fra Vicente Cuenca.
Formant part del projecte de construcció del temple, es trobava el del retaule de l'altar major, que a més de la part destinada a la pintura havia de posseir unes figures escultòriques que rematarien el conjunt, uns àngels en la part central i estàtues d'Adán i Eva a les cantonades. Quant a la pintura del retaule es va realitzar durant els anys 1604 a 1607 sent el seu autor Jerónimo Rodríguez d'Espinosa, ajudat per Jaime Terol com a decorador. Componien el conjunt total de nou taules, cinc de les quals es troben en el Museu Diocesà i desconeixent-se el parador de les restants. Hui dia, es troben en el Museu de la Catedral de València cinc taules que formen part del retaule major de l'antiga església de Muro, trobant-se en mal estat de conservació, degut en part, a l'incendi patit el Palau Arquebisbal durant la guerra civil. La tècnica emprada pel pintor, és un tremp gras sobre taula. Les mesures de les taules són similars, sobre 153 * 99´5cm; estan compostes per quatre taules disposades longitudinalment amb tres travessers disposades longitudinalment per a reforçar les unions. Les taules porten un recobriment de *estopa i cua animal parell l'anvers i revers.
En l'actualitat, en el retaule apareix la Verge dels Desemparats en el centre, ja que va ser proclamada patrona el 5 de març de 1907, a causa de la devoció dels mureros cap a la mateixa i culte públic amb manifestacions festives. A banda i banda apareix el Co-patron Sant Roque (antigament patró la vila) i San Francisco de Borja que va ser superior dels Jesuïtes.
