A la Vall d'Uixó existia un Institut Tècnic des de 1952, però el creixement de la població i les necessitats educatives de molts alumnes locals, els quals s'havien de traslladar a altres poblacions per a cursar estudis de Batxillerat superior i PREU, feu que, envoltat de polèmica, es creara un Institut Nacional Mixt d'Ensenyament Mitjà, que començà la seua tasca educativa el curs 1970-1971, amb un total de 115 alumnes i 15 professors.

El curs següent es produí el traspassament d'alumnes des de l'Institut Tècnic, en aplicar-se la reforma educativa de 1970. Aquesta reforma substituïa l'antic Batxillerat elemental per la segona etapa d'EGB, i el Batxillerat superior i el PREU pel BUP i el COU. El nombre d'alumnes continuà creixent per l'expansió demogràfica del municipi, però també perquè l'institut exercia una funció educativa comarcal sobre les localitats veïnes.

El maig de 1975 el claustre de professors decidí, per votació, que l'Institut passara a denominar-se Honori Garcia, en honor a un ciutadà de la Vall d'Uixó, notari de professió, però figura de referència en el panorama cultural valencià del segle XX. L'any 1985, també el claustre de professors prengué la decisió de normalitzar el nom de l'institut, que passà a nomenar-se Honori Garcia.

El curs en què començaren les classes de BUP fou el 1975-1976, quedant encara cursos residuals del sistema educatiu anterior, i fou el curs 1977-1978 quan es produí la plena implantació del sistema. Els intents dels governs de l'època per consolidar la reforma de 1970 centraren els esforços de l'administració en l'EGB i l'ensenyament secundari quedà relegat a un segon pla. Malgrat açò, la tendència al creixement d'alumnes i professors es mantingué fins al punt de superar les dones als homes, fet que mostrà la ràpida evolució social d'aquells anys que conegueren la incorporació de la dona al món laboral.

L'any 1983 s'implantà el valencià com a assignatura obligatòria a BUP i COU, però també es qüestionà l'adequació dels estudis a les necessitats de la societat i començà a idear-se una nova reforma educativa: la LOGSE. Aquesta entrà en vigor al nostre centre el curs 1997-1998, anys després d'haver entrat en altres instituts, i envoltada d'una nova polèmica. La base educativa se centra en l'etapa d'educació secundària obligatòria, i el Batxillerat queda reduït a tan sols dos cursos, de manera que aquest resulta el gran sacrificat d'aquest nou sistema educatiu.

El 2001 es va implantar a l'IES un cicle formatiu de grau mitjà de comerç. La formació professional es va complementar amb un cicle formatiu de grau superior de comerç i màrqueting el 2009.

Avui en dia el centre compta amb 467 alumnes i 67 professors. S'imparteix tota la secundària obligatòria, el Batxillerat, un icle formatiu de grau mitjà de Comerç, altre cicle formatiu superior de Comerç i Màrqueting i un programa de qualificació professional inicial associat a la família de comerç i màrqueting.