@CalaixJoveSafor disposem d'un Servei de difusió per WhatsApp amb activitats per Joves a la Safor

@CalaixJoveSafor estem a Instagram, Facebook i Twitter!

Joves, necessitem saber la vostra opinió! Si tens entre 18 i 30 anys, i vius a la Pobla de Vallbona, aquesta informació t'interessa!

Nou taller de la programació especial del Matilde Salvador

El passat diumenge 16 de febrer va tindre lloc l’Acte d’Homenatge a les Víctimes del Bombardeig, un acte multitudinari carregat d’emocions, memòria i joventut. A les 12:15h començava l’acte amb la intervenció de Guillermo Delegido, president del Consell de la Joventut de Xàtiva, que va fer la lectura del parlament central, en aquest cas, referent a la memòria històrica i al paper que ha de jugar la joventut en la recuperació i conservació d’aquesta. En aquesta intervenció també va participar Angeles Sanchis, una familiar d’una víctima del bombardeig que va explicar des del punt de vista més emocional i personal com va viure ella aquells tràgics fets. Seguidment va tindre lloc l’ofrena floral i les intervencions de l’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà i de Rosa Pérez, Consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana. A continuació vos deixem el manifest que va llegir Guillermo Delegido, president del CJX: “Bon dia a tots i a totes. Ens trobem ací, a l’estació de Xàtiva, un any més, per tal de recordar a les més de 150 persones que van perdre la vida i a les més de 200 persones que van resultar ferides a conseqüència del bombardeig que va sofrir la nostra ciutat a mans de l’aviació italiana, aliada del franquisme. Els fets concrets els coneguem tots i totes, però aquest any hem volgut des de l’organització de l’acte comptar amb un testimoni personal, que ens ajude a posar-li cara i nom a aquestes persones que van patir aquest acte tràgic i innecessari. Fa uns dies vam conèixer a Angeles Sanchis, neboda de Bienvenida Bataller Bellot, qui va perdre la vida al bombardeig de l’estació de Xàtiva. Parlant amb ella vam arribar a la conclusió de que qui ens anava a dir, després de quasi vint anys realitzant un homenatge a les víctimes que aquest s’hauria convertit en un acte tan important per a tanta gent de la nostra ciutat i en que, qui anava a dir a les víctimes, que huitanta anys després el seu record seguiria present en la memòria de tanta gent de la seua ciutat. Sembla mentida que després de tants anys de silenci, imposat i autoimposat, d’exili interior i de por a la repressió, encara s’haja pogut mantenir el record d’aquells tràgics fets. Hem d’agrair a les persones, que des de l’àmbit científic han escarbat per tal de traure a la llum la veritat sobre aquestos fets i que avui en dia podem saber amb certesa els seus noms i les seues històries vitals, així com els dels seus culpables i les seues intencions. Però hem de ser conscients que la memòria ha aconseguit perviure per si sola, gràcies a que la nostra societat ha aconseguit teixir una memòria col·lectiva. Gràcies a que molta gent com Angeles ha recordat aquestos fets durant tota la seua vida i ha entès la importància de transmetre’ls, les persones que hem nascut 50, 60 o 70 anys després sentim en la nostra pròpia pell els mateixos sentiments. Gràcies a que aquestos fets van quedar gravats en la nostra memòria col·lectiva, un grup de joves pertanyents al Consell de la Joventut de Xàtiva van emprendre la tasca, allà pels anys 2000, de que cada any ens trobarem en les proximitats del 12 de febrer per tal de retre homenatge a totes les persones que van morir aquell dia de 1939. Un grup de joves que, a pesar dels grans impediments a que van haver de fer front, van persistir en la determinació de que era necessari un monument, com l’Aixopluc, que les recordara de manera contínua. Una tasca en la que el Consell de la Joventut hem redoblat el nostre compromís coorganitzat aquest acte des que vam reprendre la nostra activitat l’any 2015 i fent un esforç per tal de transmetre els fets del bombardeig als més joves a través d’una unitat didàctica que s’ha impartit els dos darrers anys als instituts de la ciutat. I és que per a nosaltres resulta molt important que aquestos fets segueixen formant part de la memòria col·lectiva dels més joves. Perquè és l’única manera de que, quan no ens queden testimonis, el record del bombardeig i de les seues víctimes es mantinga i es segueixa transmetent. No podem deixar que la nostra societat oblide el bombardeig de l’estació, però sobretot, no podem deixar que s’obliden els seus motius, les seues causes i contra qui es va efectuar. El record d’aquestos fets ens ajudarà a construir unes relacions socials més igualitàries, més democràtiques i lliures d’odis del passat, a través de la reparació i el record a les víctimes. És per això que hui hem volgut convidar a Angeles a participar en companyia nostra en aquest acte, per a que tots podeu sentir de primera ma el testimoni d’una persona que va patir directament els efectes del bombardeig franquista. (Parla Angeles Sanchis) Esperem que el testimoni d’Angeles ens ajude a no deixar mai de recordar aquestos fets i a traslladar els valors que defenien les persones que el van patir a la construcció de la nostra societat. Per últim, volem agrair a Angeles que haja estat hui ací amb nosaltres, així com a tots vosaltres per seguir assistint any rere any a l’acte d’homenatge a les víctimes del bombardeig de l’estació de Xàtiva, i animar-vos a que aquest compromís amb la memòria no cesse mai.”